Comentaris a la sentència Baldonedo: El dinar està servit

Comentaris a la sentència Baldonedo

El dinar està servit

En el seu moment ja vaig opinar sobre la sentència del TJUE en el cas Baldonedo, assumpte C-177/19, en els comentaris a la   sentència en l'article, “El més calent a l’aigüera”, fent referència a que ens quedava pendent la sentència del Jutjat de Madrid, i llavors vaig referir que les solucions al cas, podien ser:

“Així doncs en el present cas, conforme a l'encapçalat de la present, deurà el jutjat remitent establir els efectes directes de la directiva 1999/70 no transposada als empleats temporals estatutaris, garantint l'eficàcia del dret de la unió, si bé en el present caso no resulta d'aplicació la indemnització plantejada per la demanda, ni es va demandar l'abús en el sentit de conversió en indefinida de relació laboral patològica i il·legalment llarga, devent conforme a demanda aplicar exclusivament indemnització per abús que contempli tots els perjudicis causats per l'abús, o bé en aplicació del frau de llei, aplicar els drets que li haguessin correspost a la demandant d'haver-se aplicat degudament la relació o justificat l'inici i resolució de la relació de treball estatutària.”

No conec les actuacions, ni la concreta sentència finalment dictada pel Jutjat contenciós núm. 14 de Madrid, però si el plantejament de les qüestions prejudicials al TJUE i els comentaris a la sentència del jutjat madrileny publicades a CONFILEGAL “Sentència Baldonedo: Els interins no poden al·legar discriminació per comparació amb fixos o temporals quan reclamin una indemnització”

Sobre el titular estic més o menys d'acord amb el mateix però li falta evidentment “per cessament d'activitat o fi de relació contractual”, aquest seria el titular, que en cas de cessament per les administracions abusadores, el treballador o empleat estatutari, abusat no pot al·legar que se’l compari amb un fix estatutari o un laboral temporal.

Diuen que en medicina el més difícil és el diagnòstic, però que el tractament sol ser una qüestió més fàcil, normalment. En dret això no es compleix exactament doncs  el diagnòstic que a la Sra. Baldonedo era una empleada en abús de temporalitat, era evident, que això està prohibit per l’ordenament jurídic, també resulta evident no per la norma estatal que no existeix,  sinó per la ja més que famosa directiva 1999/70 CE, però vet aquí la qüestió del tractament. En el moment de la demanda i de la qüestió prejudicial existia un marc concret de jurisprudència i semblava que podria al·legar-se les clàusules que conté la directiva, tant la 4a “no discriminació per tipus de contracte indefinit o temporal”, com la 5a “sanció a l’abusador per la temporalitat de la contractació”. La qüestió no era fàcil, i el plantejament de les qüestions no sols necessari sinó imprescindible per a arribar a una solució, fins i tot  per descarti de la situació dels interins estatutaris en l'estat.

Però si la tasca de l'advocacia és difícil, la de la judicatura, té a més un repunt, intentar fer justícia, l'ordenament jurídic permet i ofereix possibilitats al jutjador per tal que es faci justícia malgrat un error  de tractament, però això també té un límit i els límits als principis “iura novit Cúria”, recordem, el jutge coneix el dret i ha d'aplicar-lo, que queda compensat pel principi de la congruència i per tant per la seva antítesi “la incongruència amb  la causa de demanar”, resoldre l'assumpte per vies legals no al·legades o sobre les que una de les parts no s'ha pogut defensar, està absolutament prohibida, de fet ja s'intuïa en les qüestions prejudicials, que no haver al·legat la clàusula 5a era un difícil escull que superar, encara que això s'al·legués després de la sentència del TJUE i finalment, així s'ha sentenciat, sempre és difícil no poder fer justícia i aplicar el dret, alguns ho criticaran en el sentit que podien existir altres vies per a fer “justícia” però personalment, em quedo amb el camí traçat per la sentència, no s'intentin comparar les indemnitzacions per a treballadors fixos i temporals, usant la clàusula 4a, al·leguin la clàusula 5a de la directiva i no tanquin ni descartin cap de les possibilitats, en l’assumpte dels treballadors públics en situació d’abús, el diagnòstic és clar el tractament divers, i el dinar està perfectament servit, qui no ho entengui que ho deixi còrrer.

Fruitós Richarte i Travesset

Exmagistrat suplent

Associat a AJUDICAT